FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més brillantor, més adherència o d'altres qualitats. vernís del desert Pel·lícula d'aspecte vitri i lluent, negra, bruna o rogenca, que cobreix el rocam de les regions desèrtiques. Galena . vernís del Japó Ailant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[o tenir un fetge de rajada] Suportar, tolerar, veure impassiblement, coses que, a altri, els afectarien, els mourien a obrar, etc. treure el fetge per la boca Fatigar-se granment. fetge de vaca Terra argilosa vermella o bruna. fetge de vaca Bolet de soca de l'ordre de les tricolomatals, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix teleosti de la família dels escoftàlmids, de fins a 60 centímetres de llargada, de coloració molt mimètica, bruna amb moltes taques clares i fosques, amb els ulls al costat esquerre i els tres primers radis de l'aleta dorsal ramificats, de forma oval i amb els contorns [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
plomes daurades darrere cada ull (Podiceps nigricollis). cabussó emplomallat Ocell de la família dels podicipèdids, d'uns 49 centímetres de llargada, de coloració bruna a les parts superiors i blanca a les inferiors i de plomall doble al cap (Podiceps cristatus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta aquàtica o d'ambients sotmesos a freqüent hidratació, que presenta un tipus d'organització senzilla, unicel·lular o tal·lofítica. alga blauverda Cianofícia . alga blava Cianofícia . alga bruna Feòfit . alga conjugada Zignematofícia . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels ciprínids, de cos esvelt, normalment d'uns 30 centímetres de llargada i excepcionalment de fins a 80 centímetres, de coloració groguenca verdosa o bruna verdosa, pigallada de negre en els individus joves, amb un parell de barbellons sensorials a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
làmines grogues que prenen un color salmó en madurar, propi dels boscos caducifolis (Entoloma lividum). fals carlet blanc Escarlet. fals carlet brunenc [o fals carlet de pineda] Bolet de l'ordre de les tricolomatals, de barret brunenc, viscós en temps humit, amb la cama bruna i de color [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, comestible de més o menys qualitat segons l'espècie. cassoleta bruna de primavera [o cassoleta murgolera] Cassoleta de color bru i carn violàcia (Peziza phyllogena). cassoleta taronja Cassoleta molt vistent pel seu color, que sol créixer en grups nombrosos a la tardor, comestible [...]
Per designar la llavor comestible de la noguera, coberta d'una fina pellofa bruna i dividida en dues meitats irregularment lobulades i migpartides, la forma normativa és nou. Per exemple: El seu berenar preferit era pa amb nous.
La variant anou, malgrat que no està recollida en el diccionari [...]
